Opinió

De reüll

La noia poderosa d’Urquinaona

Elles esdevenen símbols, però són molt més que la noia de la foto

El foto­pe­ri­o­dista Pau Ven­teo va fer una crida a les xar­xes per loca­lit­zar la noia que va foto­gra­fiar el 18 d’octu­bre abans de “la bata­lla d’Urqui­na­ona”. Deci­dida, camina amb el pas segur que ator­guen unes botes negres, amb talons ferms, en direcció contrària on la quin­zena de poli­cies, que s’aple­guen al seu dar­rere, diri­gei­xen els cas­cos i els escuts. Pau Ven­teo busca la història de la noia, que, d’estètica con­tun­dent i amb mirada con­tra­ri­ada, de cert enuig, va pas­sar per davant del seu objec­tiu just ara farà un any. La iden­ti­tat de qui ens evoca la repre­sen­tació icònica de les revo­lu­ci­ons; una rein­ter­pre­tació més de la Lli­ber­tat que Dela­croix va pin­tar el 1830 guiant el poble. N’hi ha hagut d’altres, de noies, de dones pode­ro­ses. Durant el setge de Sara­jevo del 1995, la Meliha Vare­sa­no­vic va ves­tir-se de flors, es va pin­tar els lla­vis, va aga­far la bossa de mà dels diu­men­ges i, amb aires de diva ita­li­ana, es va pas­se­jar davant del sol­dat para­pe­tat amb la metra­lleta. O la Ceyda Sun­gur, que, durant les pro­tes­tes a Istan­bul el 2013, resta immòbil, ves­tida de ver­mell, bossa blanca de tela de lona a l’espat­lla, cabells elec­trit­zats, men­tre el poli­cia la ruixa amb gas pebre. Elles esde­ve­nen símbols, però tenen una vida que con­ti­nua, més enllà del clic que les fixa en la història. Són molt més que la noia de la foto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.