Els paraigües dels banquers

Un banquer, deia l’escriptor Mark Twain, és un senyor que ens deixa un paraigua quan fa sol i ens el treu quan comença a ploure. A alguns pobles de la Garrotxa els estan traient aquest paraigua que encara és necessari. Per molt que s’hagi incrementat la banca en línia i l’ús dels pagaments amb targetes, ens cal, encara, per a moltes coses, l’efectiu. De la mateixa manera que ens calen, encara, les gestions personals, cara a cara, a l’oficina, es tinguin 30 o 80 anys, se sigui analfabet digital o es tingui aplicació del banc al mòbil. Accions que humanitzen un sector que en moltes crisis se’l podria titllar d’usurer. Els caixers desapareixeran igual que les cabines telefòniques, però fins que això no passi continuen sent serveis essencials.