Visca la República! Visca el Marroc!

Ger­mans, escol­teu, soc tan àrab com vosal­tres, he vin­gut d’un país àrab llunyà i us acon­se­llo que deser­teu de les files dels gene­rals que us mal­trac­ten en el vos­tre propi país. Visca el Front Popu­lar! Visca la República! Visca el pre­si­dent Azaña! Visca el Mar­roc!” Són les parau­les del polític i intel·lec­tual palestí Muham­mad Najati Sidqi (Jeru­sa­lem 1905-Ate­nes 1979), que el 16 d’agost del 1936 va entrar al país per com­ba­tre Franco com a bri­ga­dista avant la let­tre –les Bri­ga­des Inter­na­ci­o­nals es for­ma­rien al novem­bre– i amb la missió de convèncer les tro­pes mar­ro­qui­nes reclu­ta­des pels fac­ci­o­sos amb astúcies o a la força que es pas­ses­sin al cos­tat de les for­ces lle­ials. De Port­bou a Bar­ce­lona, de Bar­ce­lona a Madrid, de Madrid a Còrdova i de tor­nada a Madrid, la seva gesta –i la d’un miler de llui­ta­dors del Magreb i del Mash­req en l’exèrcit repu­blicà, dels quals se’n té poc conei­xe­ment– trenca l’ima­gi­nari col·lec­tiu i pràcti­ca­ment exclu­siu del “moro inva­sor i sal­vatge” que els sedi­ci­o­sos esti­mu­la­ven per ater­rir la població. Artífex de l’Agru­pació Anti­fei­xista His­pano-mar­roquí i autor d’un potent dis­curs anti­co­lo­ni­a­lista sobre les lleis de l’explo­tació i la misèria, es va sen­tir final­ment fra­cas­sat en els seus propòsits en part degut als pre­ju­di­cis i el sabo­tatge d’alguns mili­tars que orde­na­ven l’exe­cució dels sol­dats mar­ro­quins pre­so­ners, la qual cosa no afa­vo­ria pre­ci­sa­ment la seva con­fiança en can­viar de bàndol –així ho explica en les seves memòries–. Najati Sidqi també forma part de la nos­tra història. Gràcies, Josep Bamala, per donar-nos-en la pista.