“El rei acaba de perdre la Corona”

Si ahir feia tres anys que vàrem votar en un referèndum unilateral (unilateral perquè ho van voler així), demà farà tres anys del discurs del rei. A bona part del govern que havia fet possible l’1-O, el discurs reial els va enxampar reunits a Palau. “Collons!”, es va sentir a la sala on alguns el miraven per televisió. “És un desastre”, va dir Turull. Puigdemont, que no el va voler veure, va rebre al cap de res un missatge de WhatsApp d’un líder polític espanyol que li deia: “El rei acaba de perdre la Corona.” Textual. Si al M’explico Puigdemont no en revela el nom, no seré pas jo qui ho faci. Però és evident que aquell dia el rei, si no va perdre la Corona, va perdre Catalunya. Perquè amb el seu discurs va obrir la porta a l’aplicació del 155 (“És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions”, va dir) i va donar carta blanca a l’aparell judicial per enverinar el conflicte tal com l’han enverinat (“Amb les seves decisions han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítimament”). El rei que pocs mesos abans li parlava a cau d’orella a Puigdemont de taules de diàleg, va fer un A por ellos mentint descaradament. “Amb la seva conducta posen en risc l’estabilitat econòmica de Catalunya i de tot Espanya”, va dir. Quan era ell mateix, i el Gobierno, qui collava els empresaris perquè marxessin de Catalunya. Tres anys després, el rei no pot trepitjar Catalunya amb normalitat (en alguna ocasió perquè li ho prohibeixen; en d’altres perquè ni ell mateix s’hi atreveix) i sap que la trencadissa emocional amb una gran majoria de catalans, que ja no el consideren rei de res, és irreversible. No em sembla que hagi guanyat cap credibilitat a Catalunya i, gràcies al seu pare, el fugado, diria que si alguna cosa li ha passat a Espanya és que no ha parat de perdre’n. Tres anys després, l’independentisme es baralla però és a les portes d’una nova victòria electoral, aquest cop probablement per més del 50% dels vots. Sobre la monarquia, en canvi, ni el CIS s’atreveix a preguntar-ne res en les seves enquestes.