Hi tornarem a creure

Una mica embafats de simbolisme hem passat la tercera commemoració de l’1 d’octubre amb una certa ambivalència. Per un costat ens commou reconnectar a les emocions que vam viure aquell dia quan sentíem que encara tot era possible i que ja ho estàvem fent possible. I al mateix temps ens aclapara una barreja de tristesa, ràbia i desesperança al veure que som molt lluny d’on volíem, necessitem i hauríem de ser. El record es va fent èpic amb la mateixa intensitat en que la realitat es va fent fonedissa.

Personalment penso que el dia 1 d’octubre del 2017, al vespre, quan s’anaven tancant els col·legis electorals, va ser just el moment més crític i alhora el més desaprofitat. La gent érem al carrer amb la inèrcia poderosíssima de tot el dia, el món sí que ens mirava i l’Estat estava en xoc i paralitzat per la seva pròpia brutalitat i sobretot per la nostra voluntat. Aquell va ser el moment. Però no en vam saber prou o no ho vam voler prou. Vam tallar el fil i el flux energètic es va dispersar. Certament no seria just repartir les responsabilitats de forma equitativa entre tots els actors. N’hi va haver que per acció o per omissió van tenir una major influència en el resultat final. I cal diferenciar persones individuals amb responsabilitats específiques de col·lectius més o menys organitzats amb responsabilitats més o menys difuses. Però l’evidència és que no vam tombar l’estaca, per més corcada que estigués. I aquell era el moment.

Avui som en un altre moment. Assumint-ne les duríssimes conseqüències. També a diferents graus d’intensitat i penúria a nivell individual i col·lectiu. En Jordi Cuixart ens interpel·la amb el seu “ho tornarem a fer”. Abans, però, hi hem de tornar a creure. L’1 d’octubre del 2017 el vam fer possible perquè el vam creure possible. El vam fer perquè vam creure que el podíem fer. Avui penso que una part significativa dels que ho hem de tornar a fer, ja no creiem tan fermament que ho puguem fer. Se’n diu indefensió apresa. I l’Estat hi ha jugat bé i a fons. Per tant, ara és moment d’ajudar i acompanyar per tornar a creure-hi. Ho tornarem a fer, certament, el dia que hi tornarem a creure.