Opinió

De reüll

Nahi Drammeh, un referent

Malgrat els guetos, l’educació i les xarxes de suport funcionen

Fa una set­mana, Nahi Dram­meh va reco­llir el premi Banyo­lina de l’Any, donant les gràcies: “A la ciu­tat que va aco­llir els meus pares, a l’estany que tant m’ins­pira i a la bibli­o­teca que ha estat la meva segona casa.” De 26 anys, politòloga i màster en diplomàcia inter­na­ci­o­nal, ha tre­ba­llat a la dele­gació de la Gene­ra­li­tat a Brus­sel·les i forma part de ONE Glo­bal Acti­vist , que vol fer asse­qui­ble la vacuna de la Covid-19 als països del Ter­cer Món. L’agraïment a la bibli­o­teca és un recor­da­tori de la gran tasca soci­a­lit­za­dora i inclu­siva d’uns espais que són dina­mit­za­dors del conei­xe­ment. I són espe­ci­al­ment clau en entorns fami­li­ars en què l’accés a la uni­ver­si­tat és com­plex. No només pel cost econòmic, sinó també per la pressió emo­ci­o­nal i el pes de la tra­dició. I en aquest punt des­taca la feina d’acom­pa­nya­ment que fan des de l’asso­ci­ació de suport a noies sub­sa­ha­ri­a­nes del Con­sorci de Benes­tar del Pla de l’Estany. Perquè allar­gar l’esco­la­rit­zació pot supo­sar evi­tar un matri­moni forçat. El cas de la Nahi Dram­meh no és únic, però espe­rona en tots els sen­tits. Perquè, tot i els gue­tos, demos­tra que l’edu­cació primària i secundària, i les xar­xes de suport, fun­ci­o­nen. I aquest és un premi col·lec­tiu. Però, sobre­tot, Nahi Dram­meh es con­ver­teix en un refe­rent, en un mirall per a les nenes del barri de Banyo­les on va créixer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.