Octubre

Els catalans sempre hem tingut present el mes d’octubre. Va marcar història i serveixen de recordatori permanent els Fets d’Octubre del 1934; el tràgic afusellament de Lluís Companys, el 15 d’octubre del 1940, i altres octubres mes recents, com ara l’1 d’octubre del 2017 i totes les seves actuals conseqüències.

No és casual que l’alt tribunal evites inhabilitar Quim Torra un mes d’octubre i es fessin mans i mànigues perquè la seva inhabilitació arribés a finals de setembre i un xic allunyada de l’1 d’octubre, que després de tres anys ha quedat ple de simbolisme per als catalans i també ple de mals regustos. Al president Artur Mas també el van inhabilitar un mes d’octubre i el president Carles Puigdemont va haver de marxar de Catalunya un mes d’octubre.

Avui el Constitucional es reuneix per estudiar la suspensió cautelar de la inhabilitació com a president de la Generalitat de Quim Torra. Ho va demanar la seva defensa després de la sentència del Suprem contra Torra. Tot fa pensar que el TC dirà que el Suprem va actuar correctament i caldrà esperar un temps indeterminat per saber l’opinió dels tribunals europeus, i mentrestant Quim Torra serà un expresident que en el seu dia va ser inhabilitat per no haver despenjat una pancarta.

Per Quim Torra, l’octubre serà el mes de l’alliberament del càrrec. Dos anys i escaig a la plaça de Sant Jaume aguantant amb la cara ben alta la institució i la pandèmia. La història en jutjarà la gestió en el seu pas per la Generalitat. Fins ara, ni els seus ni els adversaris han recordat que Quim Torra va acceptar ser investit president en un moment convuls. En uns moments en què cap dels proposats agradava l’altre, Torra va aixecar tímidament el dit per dir que, si calia, el podien investir. Era el moment de l’amenaça que Rajoy tornava a convocar per segon cop unes eleccions catalanes tot allargant el 155.