Els problemes de ser garantista

L’administració és garantista perquè administra els béns públics amb diners que són de tots. Fins aquí és raonablement fàcil d’entendre sense parlar ni del contracte social de Rousseau ni, menys encara, de la teoria del càstig de Locke. Ara, que una empresa es presenti a una licitació amb una baixa de preus, en alguns casos temerària –aquesta paraula sola ja espanta– per aconseguir un projecte per després subcontractar-lo és no ja un escàndol capitalista, sinó una manca de respecte a la mateixa societat. Els ajuntaments, les administracions, sense deixar de ser lògicament garantistes, han de tenir mecanismes per no només evitar-ho, sinó per poder demanar un conjunt de responsabilitats que siguin radicalment exemplars.