Projectes europeus per transformar el model econòmic català

En els propers mesos caldrà que Espanya presenti una llista àmplia de projectes a la Unió Europea per tal de poder optar als fons del Next Generation EU. De fet, el govern espanyol va presentar aquest dimecres el pla estratègic de recuperació sobre el qual treballarà la proposta per a Europa. El pla tindrà com a objectiu modernitzar l’economia i es basarà en quatre eixos: la transició ecològica, la digitalització, la igualtat de gènere i la cohesió territorial. Esperem que aquesta sigui la línia a seguir i no s’acabi apostant per polítiques que simplement busquen generar llocs de treball. Com ja va fer el govern d’Aznar amb les macroinversions en línies d’alta velocitat, aeroports i autovies, o el govern Zapatero amb el pla E, uns plans dels quals ja coneixem els resultats i els pocs beneficis a llarg termini.

El fet que Catalunya no tingui interlocució directa amb Europa serà sens dubte un fre per aconseguir finançament per a aquells projectes que més convenen per a la nostra economia. Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens confereixen els fons europeus per construir una economia més competitiva, internacionalitzada, sostenible i socialment responsable. Ara és el moment que les institucions catalanes i el sector empresarial ideem i presentem propostes en aquesta línia.

En aquest sentit, ara ja fa un any, des de les cambres de Catalunya vam crear el projecte Catalunya 2030-40 amb l’objectiu de construir un nou model econòmic. Un pla a deu anys vista que ara té més sentit que mai i que hem de començar a fer realitat avui mateix.

En primer lloc, cal fomentar una economia de més valor afegit. Invertint en l’economia de les TIC, de la indústria 4.0 i de les emergents tecnològiques, així com també en sectors de futur com el New Space, el Blockchain i la mobilitat sostenible, tres àmbits en els quals les cambres ja tenen projectes en marxa i hi estan treballant.

Segon, apostar per la internacionalització empresarial. Un dels eixos que ens va ajudar a sortir de la darrera crisi econòmica i que permet que avui exportem arreu del món el 65% del que venem fora de Catalunya. Cal mirar més enllà, doncs, i per a nosaltres és un actiu poder disposar de les més de 13.000 cambres que hi ha al món per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Catalunya ha de continuar sent un motor industrial de la UE, però ara tenint en compte tot el que comporta la indústria 4.0.

En tercer lloc, fomentar una economia sostenible mediambientalment. Cal que ens plantegem seriosament inversions en energies renovables, Catalunya hauria de ser en els propers deu o vint anys autosuficient energèticament. Tenim milions de metres quadrats de superfície de teulades d’empreses per situar-hi panells solars i ara és el moment d’invertir per transformar seriosament el futur de l’energia.

En quart lloc, fomentar un model econòmic més responsable. Cal que sapiguem integrar definitivament la dona en tots els nivells de les administracions i les empreses, així com en les noves tecnologies STEM, en què amb prou feines suposa el 10% del total. Cal potenciar formes empresarials més distributives com el cooperativisme, fer de l’economia de la salut i del tercer sector un potent tractor econòmic i aprofitar la cultura, la gastronomia i el patrimoni històric com a font de riquesa d’un sector poc demandant de recursos materials i amb molta mà d’obra creativa.

I en cinquè i últim lloc, necessitem aprofitar el moment per resoldre dèficits estructurals endèmics com la formació professional dual, el desequilibri entre les professions amb demanda que no permeten créixer les empreses i l’excés d’aturats no qualificats en allò que hi ha demanda. També és el moment d’actuar per millorar l’equilibri territorial, i descentralitzar el pes de Barcelona i la seva àrea metropolitana per construir una Catalunya en xarxa on cada comarca o grup de comarques tingui una estratègia pròpia de creixement econòmic sostenible.

Aquests cinc eixos poden ser la font de molts projectes públics, privats i, sobretot, publicoprivats, que són al nostre entendreaquells que en situacions com l’actual esdevenen més eficaços i en què les cambres podem ser mes útils.