Opinió

Raça humana

‘La corte de los milagros’

No sé si el seu marc men­tal és la Casa Blanca de House of Cards o la Corte de los mila­gros de Valle-Inclán, si la senyora Díaz Ayuso s’emmi­ra­lla en la cínica i esti­rada solem­ni­tat de Claire Underwood o en la pom­posa i fàtua arrogància de la mar­quesa de Torre-Mellada. Avui, posa­rem un punt d’humor a l’esper­pent diari del regne dels incom­pe­tents. En les seves his­to­ri­e­tes a eldi­a­rio.es, Manel Font­de­vila es pre­gunta per l’autèntica natu­ra­lesa de la inqui­lina de la Real Casa de Cor­reos de Puerta del Sol. Eficaç estra­tega que fent menys PCR acon­se­gueix bai­xar la llista d’infec­tats i pujar la de morts? Pre­si­denta del poble que ha clis­sat la trans­missió de la Covid-19 a través de la suor dels humils? Política imma­cu­lada ja que la culpa de tot és del cole­tes i del seu ami­guet? Intri­gues a l’alçada de Claire Underwood, no es pot negar, però l’estil pesa. Em decanto més per la Corte de los mila­gros a l’hora de com­pon­dre el retrat de dama (de la ploma de l’escrip­tor gallec): “La Mar­quesa y Feliche, mos­trando des­gana, ape­nas mordían la punta de los pica­tos­tes, ape­nas los hume­decían en el cho­co­late. –¡Qué hor­ror, Feliche, pode­mos decir que hemos visto la estampa de la muerte! ¡Estoy des­com­pu­esta para todo el día! Es incom­pren­si­ble cómo viven esas gen­tes! –Viven como les per­mite su mise­ria.–¡No, hija! Esa infe­liz, para estarse en su cama y ahor­rar­nos el espectáculo, no nece­si­taba más que que­rer. ¡Sin duda no sien­ten como noso­tros, los refi­na­dos por la civi­li­zación, que lle­va­mos en los ner­vios la bibli­o­teca de Ale­jandría!” Gro­tesc clas­sista, escan­da­lo­sa­ment actual i molt alar­mant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.