anàlisi
Esteve Vilanova
La salvació d’Espanya
Dimecres de la setmana passada el president Pedro Sánchez va presentar el pla de recuperació, transformació i resiliència de l’economia espanyola. Com ja és normal, la presentació va incloure tot un desplegament de diapositives per reforçar el missatge. Aquest pla s’inspira en l’Agenda del Canvi, també convenientment presentada en el Pla 2030. Com veuen, si no tenim idees, tenim plans. L’objectiu és dissenyar estratègies per treure Espanya de la crisi aprofitant els primers 72.000 milions d’euros que ens han d’arribar de l’UE durant el trienni 2021-2023.
Aquesta arribada de diners, segons els plans, està previst que es reparteixi entre “deu polítiques tractores”. Un fet inusitat i molt arriscat va ser que en la presentació fessin la promesa que es crearan 800.000 llocs de treball fins al 2023. Els que tenim una certa edat recordem quan en el 1982 la promesa de Felipe González va ser justament crear 800.000 llocs de treball. És clar, al final de la legislatura es va veure clar que aquella promesa era un engany. Recordo que al meu amic Joan Paredes, que es va presentar com a diputat en la llista del PSC, li vaig preguntar com s’havia cregut aquella mentida, i la resposta va ser que trobava tan greu que en aquell moment es jugués amb els llocs de treball que no els veia capaços de mentir. A partir d’aquell dia va perdre la innocència política. Ara tornen a repetir la mateixa estratègia.
De fet, un dels problemes greus que té ara el govern és l’escassa credibilitat que ofereixen les seves promeses a la UE, i s’ho volen mirar molt atentament perquè no ens veuen capaços de gastar aquesta quantitat amb l’eficiència i exigència que ens requereixen. Aquesta vegada no es tracta de fer voreres o pintar fanals, es tracta de modernitzar l’economia i fer-la productiva amb la supervisió de la UE.
En l’exposició de tot aquest pla econòmic manca un fet importantíssim: enlloc es diu qui o quins seran els responsables d’implantar-lo i quines reformes es proposen. Fonts de la UE ja han deixat clar que demanaran explicacions de tres capítols: què passa amb la reforma de les pensions, com actuaran les autonomies i si seran capaços de gastar tota aquesta quantitat. És a dir, volen passar de les generalitats a les concrecions.
Dijous vinent, el marc econòmic, imprescindible i previ per fer el pressupost, viatja cap a Brussel·les perquè allà l’analitzin i si l’aproven podrem fer els PPPP, que un cop confeccionats hauran de tornar a ser revisats i aprovats a Brussel·les. Comença el moment de la veritat.
Per ara encara no veig en el govern espanyol voluntat de consens i més aviat sembla que es vol aprofitar l’oportunitat de centralitzar la gestió de totes aquestes ajudes i tampoc veig gaire moviment aquí per dissenyar plans per presentar-los quan toqui per ser finançats. La sort és que si som capaços de fer propostes assenyades Brussel·les pot ser una gran ajuda.
El moment més crític serà quan s’hagin de seleccions inversions mirant més al futur que al passat, és a dir, aquelles empreses que avui tinguin una viabilitat qüestionable ja sigui pel producte que ofereix, els cost de fabricació o l’impacte ambiental, per més història que tinguin entrarem en un període de “destrucció creativa” propi de tot procés d’innovació en una economia de mercat. Malauradament la creació i el manteniment de llocs de treball no serà un dels vectors més importants a quantificar ara. És per això que serà molt problemàtic assolir l’objectiu dels 800.000 llocs de treball. La tecnificació, la digitalització i la innovació que incrementa la productivitat, incideixen en la creació d’empreses o en la modernització de les que tenim, però l’increment de llocs de treball serà moderat.
Quan s’acabaran els ERTO i veurem la magnitud de la desolació, ens trobarem amb un país amb un endeutament per sobre del 130% del PIB i a les portes d’un rescat, i amb aquesta expectativa les pressions de Brussel·les seran per arribar a consens i solucionar tots els conflictes oberts. Un diari suís es preguntava aquesta setmana si Espanya serà un estat fallit, i això aterreix Europa.