Sense lucre ni negoci

Quan pro­gra­men de nou la visita a l’espe­ci­a­lista que es va haver de sus­pen­dre al març, resulta que el paci­ent ja és mort. I això fa pen­sar fins a quin punt la manca de recur­sos està pro­vo­cant l’empit­jo­ra­ment de la salut o la defunció dels qui no arri­ben a temps a una prova diagnòstica d’importància vital. També podríem afe­gir-hi la situ­ació de col·lapse de l’atenció primària (repor­tatge de Vir­tu­des Pérez en el diari de dilluns: “En passo nota al doc­tor i ja li tele­fo­narà quan pugui per valo­rar si ha de venir o no”, és la res­posta més habi­tual quan es demana hora). Això passa ara, però abans de la pandèmia tam­poc anàvem bé: es tri­gava unes quan­tes set­ma­nes per acce­dir al metge de capçalera i cos­tava reduir les llis­tes d’espera per a una inter­venció quirúrgica. Pot­ser recor­da­ran que en aquest país també es va des­per­tar una marea blanca en defensa de la sani­tat pública con­tra les reta­lla­des i pri­va­tit­za­ci­ons del con­se­ller Boi Ruiz. Un dels seus fun­da­dors, Josep Martí Valls (va exer­cir més de 40 anys al Vall d’Hebron) s’ha con­ver­tit en un refe­rent de la lluita per un sis­tema social i sani­tari inte­grat que garan­teixi el dret a la salut per a tot­hom, perquè l’espe­rança de vida no esti­gui mar­cada per raons econòmiques. Tro­ba­ran arti­cles seus per inter­net amb pro­pos­tes pel model que pro­pugna: “Un ser­vei naci­o­nal de salut a Cata­lu­nya que pagui amb diners dels impos­tos de tot­hom només assistència sanitària sense lucre ni negoci i amb sous dels polítics, ges­tors i pro­fes­si­o­nals públics trans­pa­rents i que es puguin publi­car sense ver­go­nya.” Arri­barà el moment?