Cap senyal pot suplir el seny

La revetlla de Sant Joan del 2010 perdurarà durant anys en la memòria col·lectiva dels catalans pel drama viscut a l'estació de la platja de Castelldefels amb l'esfereïdor accident en el qual van morir dotze persones i un bon nombre més van resultar ferides de diversa consideració. No hi ha cap mena de dubte que aquest sinistre ha estat un cop molt dur per als familiars i l'entorn de les víctimes, com també per a tot un país que ahir es va despertar horroritzat per un dels accidents ferroviaris més importants de les últimes dècades.

Les investigacions obertes en diferents instàncies hauran d'aclarir les circumstàncies exactes del sinistre i establir les responsabilitats que pertoquin i siguin pertinents. D'entrada, hi ha una unanimitat total entre les diferents administracions i també entre els responsables ferroviaris per apuntar a la imprudència dels joves que van travessar la via quan aquesta acció està prohibida de manera terminant. Ahir es van sentir, també, algunes veus crítiques amb aspectes com ara la senyalització a les andanes i les dimensions del pas subterrani pel qual van sortir la majoria dels centenars de passatgers del comboi de Rodalies on viatjaven les víctimes.

No cal esperar els resultats de les investigacions, això no obstant, per arribar a algunes conclusions que són evidents, la més decisiva de les quals és que no hi ha cap mesura de prevenció suficient ni senyalitzacions prou efectives si la ciutadania no actua amb una mínima noció de seny. I creuar les vies del tren no només està prohibit de manera terminant des de fa anys a casa nostra, sinó que fer-ho és defugir les normes més elementals de la prudència. Ara no és hora de buscar culpables perquè el dolor és prou gran i la situació prou colpidora. Però tampoc es pot desviar la responsabilitat cap a qui no la té. Els poders públics poden vetllar amb més o menys eficàcia per la seguretat, i caldrà veure si ho han fet prou, però mai no assoliran el risc zero on no hi ha prou seny.