Iceta i el seu 50%

Ahir va semblar que el líder del PSC deia qui sap què. “Si l’independentisme superés el 50% dels vots, tindria més força per negociar el referèndum”, va dir el líder socialista a ca la Rosel de Catalunya Ràdio, la nova Terribas d’en Saül Gordillo. Iceta ho té, això, que sembla que diu qui sap què quan en realitat no diu res de nou. Com que ara l’independentisme sembla haver-se posat d’acord en la importància d’arribar al 50% dels vots més un en les eleccions (encara no sabem ben bé per fer què), Iceta s’hi apunta i fins i tot algú podria arribar a entendre que els dona la raó. No. Camaleònic com és, Iceta ahir va fer un Iceta. Perquè després de dir això, de dir que l’independentisme tindria més força si superés el 50%, va deixar clar per què hauria de servir aquesta força: “Per negociar més autogovern, més finançament...”, va indicar. I hi va afegir: “I, si vols, per negociar un referèndum.” Caram. Un referèndum, ai las, que va deixar clar que és impossible de negociar. “Si els independentistes tenen aquesta majoria, això no garanteix que el govern espanyol accedeixi a la consulta”, va dir, i va recordar que els socialistes s’oposen a l’autodeterminació. Vaja, doncs, quanta força negociadora. Hàbil com és (no fos cas que, al 50% més un vot, s’hi arribi), com aquell qui res ja va aixecar el llistó. “Amb el 50% no pots ni reformar l’Estatut, perquè necessites dos terços del Parlament”, va dir. La pregunta és clara: i amb el 66% dels vots, senyor Iceta, canviaria res? Acceptarien els socialistes un referèndum si el llistó per obtenir la independència (o per asseure’s a parlar-ne de veritat, i no la pantomima aquesta de la taula de diàleg) se situés al 66%? No cal que respongui. Se li va entendre tot. Un funambulista de conviccions fortes. Com ho va demostrar en declarar-se republicà per afegir-hi tot seguit, just quan el debat sobre monarquia o república és a sobre la taula (van veure les enquestes del cap de setmana?), que ell no és partidari de sotmetre aquesta qüestió a referèndum “per no posar en risc l’estabilitat de la democràcia”. “Podríem prendre mal”, hi va afegir. Tota una declaració de principis, aquesta de no prendre mal, senyor Iceta.