Tal qual

No ho atrapes mai tot. De la setmana del llibre, els amics d’Adesiara em tenien a punt un exemplar de Tal qual, de Paul Valéry (1871-1945). La gent el devorava a peu de parada mateix, com efecte crida d’una piulada del president Torra que havia celebrat aquesta fita editorial a les xarxes.

Poca broma, que el text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més. Perquè t’expliquen aquest lligam entre poesia i pensament, el mateix que establia fa tres dies Enric Casasses en l’arrencada de la Biennal de Pensament de Barcelona. I les seves estades a Catalunya, primer el 1924 convidat per la Mancomunitat, passant per l’Ateneu i el PEN Club, i anys més tard quan era un intel·lectual capdavanter de la cultura europea. El diumenge 7 de maig del 1933 va assistir a la festa dels Jocs Florals on Carner rebria la Flor Natural. Però a banda del seu rastre que ens situa en els debats de l’època, el millor és deixar-se anar en la lectura d’aquests pensaments, que no fan altra cosa que generar més pensament. Per posar-ne un exemple: “La política és l’art d’impedir a les persones barrejar-se amb allò que els importa.” Feu vosaltres mateixos el vostre rumb, i feu que aquesta festa sigui preceptiva.