De reüll
La primera dama de Catalunya
Hi ha una foto de Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 1900-París, 1972) del 1938 a la conselleria de Finances que es fa mirar. Recolzada a la paret, l’enquadrament del fotògraf dona protagonisme a la cara, il·luminada. La mirada se te’n va als seus ulls petits i pensatius. Mans enguantades, amb jersei gruixut d’hivern i boina de gairell, el cinturó és l’únic que brilla de la vestimenta. Ballester sembla no voler posar com a model però aconsegueix l’halo de misteri. Amb el 80è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys hi ha un nom que es manté al darrere, el de la seva segona esposa i considerada la “primera dama de Catalunya”. És un concepte de la política dels Estats Units, amb rols diferents sovint en funció del partit. De Melania Trump a Michelle Obama. A posar el focus a la moda o a les causes socials que impulsa . L’historiador Oriol Dueñas va reivindicar la figura de qui va ser molt més que la vídua de Companys al llibre Carme Ballester: compromís, resistència i solitud (Gregal, 2018): Activista defensora dels drets de la dona i militant d’Estat Català, va ser membre de la Resistència francesa i va dedicar-se al fillastre, Lluïset, i a preservar la memòria de Companys en un exili gens daurat. Sense el seu afany no s’hauria preservat la memòria del marit i també caldria preservar la d’ella.