Cafè amb llet calenta

Ara que (malauradament) els locals que faciliten cafès estan passant hores petites, podem parlar-ne? Vaja, sí, som-hi. “Porti’m un cafè amb llet –o un tallat– amb la llet calenta.” Sovint el cambrer contesta “¿Cómo dice?” La resposta, molt corrent, fa pensar en els responsables d’aquests establiments: què els costaria dedicar mitja hora a ensenyar als presumptes cambrers les poques paraules que necessiten per l’escassa relació que han de tenir amb la clientela?: llet, entrepà... i que no cal replicar “¿Solo?” a qui demana un cafè. Però anem a la precisió esmentada: la demanda de la llet calenta sol ser entomada com una reiteració supèrflua; sembla que en el món de la restauració donen per suposat que la llet que s’afegeix als cafès ja ha estat escalfada, malgrat que correntment és, com a molt, tèbia. I a molts llocs, propera a freda, perquè l’afegeixen directament d’una ampolla sortida de la nevera poca estona abans. És a dir, que la majoria de vegades, quant a temperatura, la barreja és un ni tu ni vós. A qui li agradi prendre els cafès amb llet i tallats a la mateixa temperatura que a Itàlia o a França, després de feta al cambrer la dita súplica, quan la tassa aterra a taula probablement trobarà el contingut com el que la restauració nacional considera calent: temperat i gràcies; és quan el que serveix, després de considerar això de “llet calenta” una excentricitat o una reiteració, no n’ha fet cap cas. Si n’ha fet, llavors és probable que durant una estona no pugui prendre-se’l perquè en lloc de calent l’hi han servit bullent. Que qualsevol pugui fer aquestes i d’altres consideracions sobre la restauració –salvant totes les excepcions, és clar; repeteixo: salvant-les totes– posa al descobert el nivell de professionalitat en aquest ofici. Quant als cafès servits, quina enveja no fan els italians: a Itàlia, des de Calàbria fins als Alps, quan són demanats –espresso, ristretto, macchiato, latte, cappuccino, doppio...– el client sap exactament què contindrà la tassa quant a quantitat, densitat, ingredients i temperatura, sense sorpreses desagradables. Aquí, qui demani un tallat en un local desconegut no pot endevinar què i com li serà servit: amb molt de cafè aigualit; amb poc cafè i un excés de llet freda o tèbia; en alguns llocs d’Espanya és “tallat” amb llet condensada... En fi, i cal prendre’ls com arribin i no demanar que els posin al microones: Kant, el filòsof, ja va considerar que, reescalfant-los, no es restauren pas ni l’amistat ni el cafè.