Per encertar-la, política!

A Cata­lu­nya tenim epi­demiòlegs molt bons. I tenim una epidèmia. La seva opinió és impor­tantíssima i la seva tasca, encara més, però la política no la poden fer els met­ges. El que sí que també han de fer els met­ges, només fal­ta­ria, és cri­ti­car els polítics si ho con­si­de­ren oportú.

Per fer front a una epidèmia neces­si­tem epi­demiòlegs, però per ges­ti­o­nar la soci­e­tat el que fa falta és la política. I sem­bla que algu­nes deci­si­ons que s’han pres dar­re­ra­ment no tenen en compte el con­junt. Per exem­ple, tan­car els res­tau­rants de l’Alta Riba­gorça no sem­bla encer­tat. Sal­var vides és molt impor­tant. No enviar les futu­res gene­ra­ci­ons a la misèria, també; perquè està demos­trat que la pobresa pro­voca mor­ta­li­tat, que és, pre­ci­sa­ment, el que es vol evi­tar. Aquí és on rau la difi­cul­tat i la gran­desa de la política: deci­dir bé pel con­junt i pel futur.

La ter­cera onada de crisi, després de la salut i l’eco­no­mia, serà la de model de ciu­tat. Tots els locals que ocu­pen bars, res­tau­rants i boti­gues de tota la vida seran subs­tituïts pel que deci­dei­xin els grans fons d’inversió i capi­tal estran­ger, que en seran els nous pro­pi­e­ta­ris.

El savi doc­tor Martí Boada expli­cava, ja fa anys, d’una manera molt clara i sense neces­si­tat de power point, què és la sos­te­ni­bi­li­tat. Deia que “la sos­te­ni­bi­li­tat con­sis­teix a no posar la gallina a l’olla si tens pre­vist men­jar ous durant la resta de l’any”. No ho hauríem d’obli­dar. Fa la impressió que alguns dema­nen que es posi la gallina a l’olla. Són els matei­xos que exi­gi­ran truita per tot l’any. Neces­si­tem polítics de pro­jecte. Dels que no volen fer callar els crítics. Dels que pen­sen en el futur del país i no en el seu propi furur, ni en les pròximes elec­ci­ons.