Les mascaretes

Un honorable conseller de la Generalitat, de qui no diré el nom, va afirmar fa poc que el virus estava descontrolat. No desmentiré que això sigui així, que per això ja hi ha experts epidemiòlegs que ho expliquen prou bé. Però hem d’afirmar també que mentre que se’ns demana als ciutadans responsabilitat i consciència del problema, el deure dels polítics continua pendent: proves PCR per a poblacions de risc, mascaretes sense IVA o amb IVA reduït i no com a article de luxe, molts més rastrejadors i més dotació de metges, infermers i llits hospitalaris. La que està veritablement descontrolada és una part petita de la població que segueix amb els costums de tota la vida, als quals no vol renunciar, i la d’uns polítics amb missatges incoherents, contradictoris i que no hi posen tots els recursos necessaris. No, el virus hi és, hi serà, i haurem de conviure-hi com hem fet amb el de la grip. Ell no sap de descontrols, només cerca el seu espai vital com ho fem nosaltres.

Les mascaretes s’han incorporat al món de la salut i de la moda i veurem dissenys extraordinaris en els propers mesos. Aquesta peça és una protecció de tela natural o teixit filtrant que es posa a la cara, cobrint nas i boca. No és absurd recordar aquesta definició domèstica des del moment que no se’n fa, encara, l’ús correcte, perquè alguns la porten per sota del nas, al coll o a la mà i, per poc que poden, se la treuen. Els avantatges de la mascareta, a més dels higiènics i de protecció, són molts i positius. En el període més fred, ajuda a tapar-se i la comoditat de la respiració temperada serà evident en els propers mesos. Hem après a reconèixer les persones a través de característiques morfològiques del cos, la cara i la mirada en concret. Ens fixem en trets diferenciadors que fins ara eren secundaris. Ens aproxima a altres cultures i ens iguala culturalment. Elimina els trets de la cara menys favorables i això la fa inclusiva. La mascareta ens treu d’un compromís quan no volem somriure, quan estem enfadats o quan badallem d’avorriment en una trobada de compromís. Permet una combinatòria de colors que conjunta amb la roba de vestir com un complement més. Els més tímids poden mantenir una distància de seguretat personal sense trencar el seu espai vital. Altres poden estalviar en depilació, dentista i maquillatge, però hauran d’anar amb compte quan se la treguin. I els inconvenients més contrastats són l’alè, l’olor permanent d’aquell menjar consumit o la desconfiança que podem transmetre si no ens la traiem davant d’amics i familiars.

La mascareta ha arribat per quedar-se molt de temps. Ens hi acostumarem com qui porta altres complements. Colors, dissenys, publicitat, de transparents, amb incrustacions de peces i brillants. Les propietats sanitàries deixaran pas a una moda que ajudarà sectors productius més socials a trobar el seu espai econòmic. D’aquest complement sanitari o de moda ja ens en cuidarem també nosaltres. De la resta de mesures, molt més importants, se n’han de cuidar els polítics dels quals volem escoltar la seva responsabilitat en l’adopció d’unes mesures promeses des del mes de març i que encara són suficients. Aquestes obligacions exigeixen l’exercici d’un control directe per les administracions competents. Hem tingut set mesos i l’experiència acumulada, la nostra i la d’altres països, per continuar reclamant a la ciutadania, un dia rere l’altre, la responsabilitat, la nostra, sense que ells, els polítics, exerceixin la seva.