Flaco i Santiago

Va passar fa 25 anys, la tardor del 1995, i no sabria dir si va ser fruit de la casualitat, una conjunció astral o una estratègia ben calculada per vendre al públic gironí les excel·lències de la música tex-mex: en menys d’un mes van actuar a Girona dos dels grans referents d’aquest estil mestís i fronterer per definició, els germans acordionistes i cantants Flaco i Santiago Jr Jiménez, originaris de San Antonio (Texas) i fills del pioner Santiago Jiménez Sr. Leonardo Flaco Jiménez, que ara té 81 anys i pel que sembla continua actiu, és el germà gran i també el més popular aquí, pel seu treball en solitari i com a membre dels Texas Tornados i per les seves col·laboracions amb The Rolling Stones (a Sweethearts together, de Voodoo Lounge), Bob Dylan, Los Lobos, Linda Ronstadt, Dr. John i l’explorador Ry Cooder, sempre a la recerca de sonoritats interessants, ja sigui a Cuba o a Texas, més enllà dels murs mentals de Trump.

Flaco va actuar el dissabte 4 de novembre del 1995 a l’escenari de les barraques de la Copa de les Fires de Sant Narcís, compartint cartell amb Sabor de Gràcia i els vallencs Cactus, en una nit de músiques del món, una etiqueta que llavors englobava tant la rumba com el tex-mex. Sé que vaig ser-hi, però més que records d’aquell concert en conservo bones sensacions: ha passat un quart de segle i, a més, fidels a la litúrgia, aquella nit vam acudir a la Copa armats amb tequila, llimona i sal. Queda lleig citar-se, però segons la petita crònica que vaig escriure del debut de Flaco Jiménez a Girona, aquell va ser “un concert apoteòsic” –frase inspirada per la passió de la joventut o els efectes secundaris del tequila– en què, acompanyat d’un trio bàsic de guitarra, baix i bateria, el gran Flaco va anar de la dolça Prenda del alma a la trepidant Wooly Bully, clàssic immortal i delirant de Sam the Sham the Pharaos i garantia de festa grossa.

I el dimecres 22 de novembre, va ser Santiago Jiménez Jr qui va actuar a Platea, en una època en què la sala gironina rebia visitants il·lustres, com ara uns tardans Dr. Feelgood i Sleepy LaBeef. Santiago era llavors molt menys conegut que el seu germà, potser pel seu so, més ortodoxament tradicional. Ara Santiago té 76 anys i tampoc no s’ha retirat. No té tants premis Grammy com el seu germà, però el 2016 Obama li va lliurar la Medalla Nacional de les Arts. Incombustibles.