Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Sindicats i patronals

Jordi Cui­xart, des de la presó de Lle­do­ners, ha tin­gut una frase afor­tu­nada per als par­tits polítics: “A Puig­de­mont i Jun­que­ras no els recla­mem que siguin amics, sinó que tin­guin sen­tit d’estat.” De forma paral·lela diria a les patro­nals i als sin­di­cats: no demano que sigueu amics, però sí que tin­gueu sen­tit d’empresa.

Patim i pati­rem una gran crisi econòmica. Aquesta vegada no és culpa de mals governs, sinó d’un virus que ningú no s’espe­rava. Es tracta d’una crisi glo­bal que va des de Cata­lu­nya fins a Nova Zelanda, que està als nos­tres antípodes. Encara em pre­gunto si aquesta glo­ba­lit­zació –quasi tots els països del món pati­ran la crisi– afa­vo­rirà o per­ju­di­carà l’eco­no­mia cata­lana. Com a totes les cri­sis econòmiques, hem vist enfron­ta­ments i pro­tes­tes dels tre­ba­lla­dors pel tan­ca­ment de fàbri­ques davant dels cen­tres on tre­ba­lla­ven o enmig de les ciu­tats. Men­tres­tant, els patrons expo­sa­ven les seves raons als dia­ris, a les ràdios o a la tele­visió. Evi­dent­ment, sin­di­cats i patro­nals no seran amics, però quan s’arriba a solu­ci­ons, hau­ria de resul­tar difícil ende­vi­nar qui ha gua­nyat o qui ha per­dut. Tot i que, segur que l’empresa hi surt per­dent, encara que només sigui pel mal humor que arros­se­guen els patrons o els tre­ba­lla­dors, o tots ple­gats.

Déu em guardi de fer una pro­posta con­creta per solu­ci­o­nar aquests enfron­ta­ments entre el capi­tal –les patro­nals– i els sin­di­cats. Però sí que les patro­nals s’hau­rien d’ado­nar que el sis­tema econòmic ano­me­nat capi­ta­lisme és un sis­tema que no accepta refor­mes, que pensa sobre­tot en els acci­o­nis­tes i en la cotit­zació de les seves acci­ons a la borsa, si hi cotitza.

Crec que el canvi només pot arri­bar amb la millora dels resul­tats de l’empresa i sem­pre que la millora en els resul­tats com­porti una millora en els bene­fi­cis tant del capi­tal com del tre­ball. Millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat de l’empresa, doncs, seria el pri­mer pro­blema a plan­te­jar. En segon lloc, les patro­nals han d’accep­tar un diàleg més intens amb els repre­sen­tants del tre­ba­lla­dors. Els patrons han de tenir un bon nivell de conei­xe­ments, men­tre que els tre­ba­lla­dors han de saber lle­gir un balanç i han d’estar més interes­sats en el compte de resul­tats de l’empresa.

No es tracta d’un sis­tema de cogestió, sinó de dis­tinció entre els pro­ble­mes polítics i tècnics. Una ampli­ació de capi­tal o l’acord de com­pra d’una altra empresa serien temes del con­sell d’admi­nis­tració, repre­sen­tant del capi­tal i dels acci­o­nis­tes; men­tre que el tre­ball for­ma­ria part d’un altre con­sell, en el qual es trac­ta­ria de pro­ducció, de dis­tri­bució i ven­des, de maquinària, d’hora­ris de tre­ball, d’expe­di­ents san­ci­o­na­dors o aco­mi­a­da­ments. La dis­tri­bució de res­pon­sa­bi­li­tats hau­ria de que­dar ben clares.

Els can­vis que pro­poso seran més difícils d’apli­car com més gran sigui l’empresa. A Cata­lu­nya –país de pimes–, algu­nes de les més peti­tes ja l’apli­quen, quan el pro­pi­e­tari tre­ba­lla amb gent de con­fiança. Però les mit­ja­nes i grans empre­ses no par­len de can­vis, com si la situ­ació actual fos dogmàtica i ja els anés bé el sis­tema actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia