Poc anirà bé

“L’informem que s’ha detectat un cas positiu a la classe del seu fill. En els pròxims dies li direm quan haurà de venir a fer la prova PCR. Han de quedar-se confinats fins dimarts que ve.” A hores d’ara, a moltes famílies de Catalunya, aquest missatge ja els deu resultar proper. Aquest escrit, o algun de similar, l’han rebut centenars de famílies d’arreu de Catalunya i suposa, per a molts, acostar-se a l’abisme del coronavirus. Els dubtes de si acabarà sent positiu i, si ho és, com entomarà el seu cos la malaltia. Com a derivada següent penses si en els últims dies hem anat a veure els avis, confiant que, si el petit és positiu, no l’acabi afectant gaire, però amb el dubte de què passaria si els avis l’agafessin. Un mar de dubtes i aquesta punyetera incertesa que no ens traiem de sobre des del març. De seguida penses que el sistema funciona, però no com tocaria. Recorden que els polítics d’aquí clamaven als de Madrid una baixa per als pares amb nens confinats de manera preventiva? Segur que ho recorden, doncs la realitat és que no hi ha res. Que només pots esperar la bona fe del teu cap i de la teva empresa per intentar tenir cura del teu fill i mirar de teletreballar, sabent que el fracàs pràcticament està assegurat si l’edat del fill és de quatre anys i escaig.

De manera preventiva, a l’escola els han explicat que els faran la prova. A casa, li hem passat també un vídeo molt didàctic explicant-li que aniran vestits d’astronautes i que els faran pessigolles al nas. La realitat torna a ser un cop de porta a la cara dels que fa mal. Les astronautes hi són, de pal curt no en veiem per cap costat i el pal llarg que els adults ja asseguren que molesta té una reacció instantània cap al petit que plora a l’instant. No només la prova va fer mal, també va incomodar el poc tacte de les que feien la prova. Ja sé que l’estrès és a l’ordre del dia d’aquests professionals, però eren nens de quatre anys. A més, per fer la prova ens van convocar a tots a la mateixa hora. El resultat va ser: tots els nens, del famós grup bombolla, jugant a fora de l’escola mentre esperàvem. Un té la sensació que tot en el procés està pensat, però que res està prou ben pensat. Ara arriba el toc de queda, que tots els experts asseguren que ja no permetrà revertir una situació massa crítica i amb transmissió comunitària clara. Una conclusió clara: hem tardat massa i poc anirà bé.