‘Sastipen thaj mestipen’

“Salut i llibertat”, títol que compartim en romanó per afegir-nos a la celebració, avui, 5 de novembre, del dia internacional proclamat el 2015 per la Unesco amb el propòsit de preservar la principal expressió d’una cultura antiquíssima i tradicionalment poc valorada. Originari del subcontinent indi, és el nexe dels romanís de tot el món i està forjat per una llarga història de migració i múltiples influències des que “a principis del segon mil·lenni el poble gitano va començar el seu llarg camí, seguint la ruta de la seda o de les espècies, fugint de les guerres, fent música al compàs de les caravanes i tenint per sòl l’herba dels camps i per sostre el blau del cel”, com es diu en un text de presentació. Actualment és la llengua materna d’uns 10 milions de persones a Europa, tot i que la parla ha quedat molt limitada a països com ara Romania, Sèrbia i Bulgària. A Espanya, les diferents pragmàtiques, sobretot la Gran Batuda del 1749, van obligar els seus supervivents a no transmetre-la a les generacions següents per salvaguardar la seva vida i llibertat. El suport necessari al romanó, com a patrimoni de la humanitat que és, s’ha d’acompanyar del respecte als drets humans d’un poble que ha patit i resistit duríssimes persecucions, des de la Inquisició al Samudaripen (genocidi nazi). El nostre reconeixement tot recordant Auschwitz amb un poema de Santino Spinelli: “Muj shukho / Jakha Kale / Wust shurde / Kwite / Jilo cindo / Bi dox / Bi lav / Nikht rovibe”. “Boca seca / Ulls apagats / Llavis gelats / Silenci / Cor trencat / Sense alè / Sense paraules / Sense llàgrimes”.