Targetes

Mentre els hooligans del règim del 78 criden “Viva el rey” al costat de mòmies predemocràtiques. va surant la porqueria acumulada a la Casa Reial. Ara són unes targetes opaques que podrien haver utilitzat a cor què vols l’emèrit, la més professional de les reines i alguns dels seus nets –ves quins avis més generosos–. Fins a rebentar 120.000 euros anuals. Actuaven com una empresa familiar, deia Corinna Larsen. Empresa exemplar, amb targetes que es carregarien en comptes a l’estranger i màquina de comptar bitllets a la seu central. Quina feinada se li gira ara a la fiscalia del Tribunal Suprem, perquè és rellevant que l’ús dels plàstics opacs s’hauria produït quan a Joan Carles I encara no li havia caducat la inviolabilitat. Era després del 2014, quan ja l’havien fet abdicar. Seguirem atentament com acaba la investigació, tot i que m’atreviria a fer espòiler i tant de bo m’equivoqués. Hi poden dedicar temps i esforços ara que ja han dit que no el poden acusar de res per fets comesos durant el seu regnat, no pas perquè no hi hagi motius, sinó perquè la Constitució el protegeix. La publicació de la notícia ha indignat la fiscal general de l’Estat, tan poc sensible a altres filtracions. O només ho fa veure? El govern més progressista tapa les vergonyes reials impedint que passin comptes al Congrés. No és feina seva, diuen, i els apugen el sou un 6,9 per cent. Ja poden anar sortint els hooligans a cridar “Viva el rey”, la colla dels setanta exministres i ex de tot a signar manifestos per la presumpció d’innocència i reivindicant els quaranta anys de pau democràtica, o Rafael Nadal (el tennista) a defensar el llegat del Borbó, que això ja no es pot aguantar... O sí?