Les finestres que la ficció ens obre

Haver mastegat, paït i disfrutat les set temporades de The West Wing recentment va convertir-me ahir, per una estona, en un expert més en eleccions presidencials nord-americanes. Quan el meu mimetisme cromàtic amb la dinàmica del dia semblava completat, un cop de porta, gentilesa d’una bufarada tramuntanesca sense gaires pretensions, em va fondre l’estratègia que ja tenia teixida perquè Josh Lyman capgirés el desavantatge que el congressista Matt Santos tenia sobre Arnold Vinick a l’estat de Wisconsin. Sort que la ficció ens obre petites finestres alleugeridores en una realitat enclaustradora que permet canviar-nos la vida amb un minúscul virus i que deixa ser president d’un país un psicòpata.