De Girona a Eivissa

El 18 d’octubre passat va morir, en un hospital d’Eivissa, José Padilla, considerat un dels pares de la música chill-out, des que a principis dels anys noranta va començar a posar banda sonora a les mítiques postes de sol del Café del Mar eivissenc. En la majoria d’obituaris s’afirma que Padilla era barceloní. En realitat, va néixer fa 64 anys a Girona, ciutat on va viure pocs anys, però amb la qual va mantenir una certa vinculació. Així ho recordava el 2001 en aquest diari, en una entrevista publicada amb motiu del llançament del seu disc Navigator: “Hi he tornat algunes vegades, perquè, al cap i a la fi, és la meva ciutat.” D’origen molt humil, la seva família es va traslladar a França i, més tard, a Barcelona, on el jove Padilla va iniciar la seva trajectòria com a discjòquei a la discoteca Golden Box de l’avinguda Verge de Montserrat, al Guinardó. La llegenda diu que, el 1975, se’n va anar al port de Barcelona i va agafar el primer vaixell que va trobar. I així el destí el va portar a Eivissa. A l’illa va començar a posar música en un hotel i després en clubs com ara Es Paradís, Playboy 2, Ku –més tard, Privilege–, Pacha i Space. El 1991, José Padilla es va convertir en discjòquei resident del Café del Mar, on va fer història amb l’atmosfèrica música electrònica que acompanyava uns capvespres màgics, amb multitud de fidels seguint en directe la cerimònia de l’ocàs. Padilla també va ser el mesclador dels primers sis discos de la milionària sèrie que es va llançar amb el nom del Café del Mar, convertit ja en una franquícia internacional sense fronteres, gràcies als estiuejants arribats a Eivissa des de tot el món.

Després de la seva etapa a Café del Mar, José Padilla va continuar punxant i creant música, i va publicar diversos discos, mantenint l’essència del so que l’havia fet famós: Souvenir (1998), l’esmentat Navigator –reeditat fa pocs anys en una edició ampliada, amb motiu del seu 15è aniversari– i So many colours (2015). Paral·lelament, també mostrava el seu bon gust com a prescriptor musical triant temes per a recopilatoris com ara Bella música (2004) i Blue Note Beach Classics (2012). Diuen que la pandèmia el va deixar sense feina i molt tocat econòmicament, i que va haver de fer una crida per demanar ajuda, a la qual van respondre generosament els seus seguidors i alguns cèlebres discjòqueis internacionals. El nom de José Padilla quedarà per sempre vinculat a Eivissa. Només cal veure el seu web: www.josepadillaibz.com .