Van guanyant les mentides

Trump ha perdut poc pel mal que ha fet i pot fer tant si surt elegit president com si no i estimula els seus seguidors a defensar-lo massivament del frau (ja hi ha hagut assetjaments armats en alguns centres de recompte). Tenim un problema i una pregunta. El problema és la base que l’extrema dreta amplia. No només als Estats Units, com demostren aquestes disputades eleccions, en les quals els molt violents soldats digitals de QAnon han aconseguit representació al Congrés. També a Europa, on presideix governs i està agafant embranzida al costat dels negacionistes. La pregunta és per què el discurs del ressentiment i de l’odi desperta entusiasme i adhesions en una part de la població. Sabem que funciona la vella estratègia de la mentida repetida fins a convertir-se en (percepció de) veritat, com practicava Goebbels, i justament aquests dies tornen a circular vídeos falsos d’accions vandàliques suposadament protagonitzades per persones refugiades amb eslògans totalment corrosius per a la convivència. La manipulació de les imatges és barroera, però per a algunes ments esdevé veraç. Què ho fa? Quina amenaça temen que necessiten creure’s un món de bons i dolents amb herois salvadors? Què provoca que el populisme xenòfob s’apoderi dels vots de classe (treballadora, amb feina precària o sense)? Potser no és difícil d’entendre els sentiments de ràbia i frustració davant les desigualtats creixents; ho deu ser més activar polítiques de justícia social que reverteixin el malestar. Mentre, van guanyant les mentides i els trumps encara que perdin.