Sense menystenir el paper d’epidemiòlegs, viròlegs i especialistes en salut pública a l’hora de fer front la pandèmia de Covid, fem tard a reivindicar la veu i la presència d’experts en ciències socials –com sociòlegs, psicòlegs, antropòlegs i filòsofs– en els comitès que assessoren els governs per gestionar-la. Davant d’una crisi amb greus conseqüències econòmiques i psicosocials, és incomprensible l’absència d’ experts en les disciplines socials i humanes que ajudin a entomar-les. Recentment, cinc associacions de ciències socials de l’Estat espanyol van fer públic un comunicat en què reclamaven la necessitat de donar una resposta a la crisi que no sigui només sanitària i denunciaven la falta d’inversió per estudiar la transformació social arran de la Covid. “Les investigacions biomèdiques ajuden a salvar vides; les investigacions socials mantenen vives les nostres esperances i voluntats”, diuen. I l’OMS ha instat els països europeus a actuar més enllà del camp biomèdic i a treballar amb les comunitats per evitar la fatiga social –el que s’ha batejat com a fatiga pandèmica–que provoca l’allargament de les mesures de protecció i les restriccions. Ens calen experts que guiïn els polítics en la presa de decisions per evitar que aquestes perjudiquin la salut mental de la població.