A la tres
Quant temps necessiten?
“Quatre mesos després, el Suprem continua sense pronunciar-se sobre el tercer grau, i ells són a la presó
Quatre mesos després que gràcies a la fiscalia –sempre la tenim a favor, la fiscalia– se suspengués el tercer grau a tots els presos polítics –a excepció de Forcadell i Bassa, que ja veurem si els el suspenen d’aquí res–, el Suprem, que es veu que és qui s’ha de pronunciar definitivament, continua mut. Quant temps necessita l’alt tribunal per pronunciar-se sobre el recurs de fiscalia, que el que ha comportat en la pràctica és que tots tornessin entrar a presó sense permisos? Quantes setmanes més necessita? Quants mesos més? Les juntes de tractament de les presons catalanes, que són les qui prenen les decisions en aquests casos, ja els l’havien concedit, el tercer grau. I se’ls va suspendre al cap de res arran del recurs de la fiscalia. I no només això: en aquest mentrestant se’ls han suspès també tots els beneficis penitenciaris que se’ls havien concedit en aplicació del 100.2. “El tercer grau no és ni impunitat ni llibertat. És un dret penitenciari que tenen tots els presos, menys nosaltres”, va piular Oriol Junqueras el dia que es va saber que se’ls suspenien tots els permisos. On son ara? Als llimbs. Amb un tercer grau concedit, que no només té el vistiplau de les juntes de tractament sinó també del jutge de vigilància penitenciària, però que està suspès pendent que el Suprem es pronunciï. Uns llimbs que aviat compliran quatre mesos i que mentrestant els han comportat un retrocés de drets evident. Ja ho sé, que tot s’hi val (i en alguns casos més que en d’altres), però no trobo normal que una decisió com aquesta tardi el que tarda. I més quan la llei orgànica del poder judicial sosté que els recursos d’apel·lació relatius a la classificació dels penats “s’han de tramitar amb caràcter preferent i urgent”. Cordons, quina urgència, no? Uns quants dels presos afectats es van adreçar dies enrere al Suprem lamentant-se de la seva situació i de la “permanent letargia processal” de què són objecte els seus casos. Estaria bé, saber el perquè d’aquesta “letargia processal”. Insisteixo: quantes setmanes més necessiten? Quants mesos? O és que simplement els volen recordar allò de la paella i el mànec?