Per tot el que vindrà

Se’ns ha repetit que de l’experiència de la pandèmia, de les seves restriccions, les seves incomoditats i les seves pors, n’hem de treure algun aprenentatge, que tot plegat ens ha de fer millors persones i crear una societat tota ella més bufona i polida. Que “quan tot això passi” hem de saber apreciar més el que tenim i el veritable valor de les coses i de les persones que ens envolten. Salvant les distàncies, aquestes admonicions recorden l’“heu viscut per damunt de les vostres possibilitats”. I és que sembla que qui hagi de “madurar” sigui una ciutadania en eterna adolescència. Però no es parla gaire dels responsables polítics, ara com ara administradors del caos, ni dels ensenyaments que n’haurien d’extreure. Alguns d’ells pertanyen a organitzacions que durant anys han aplicat una austeritat que ara ens esclata a tots a la cara. Probablement uns quants ho van fer obligats per restriccions imposades difícils de gestionar; d’altres, en canvi, van esmolar les tisores de retallar molt més convençuts i molt més alegrement, persuadits del glamur d’un benestar privatitzat, sols a l’abast de qui s’ho pot permetre. Veient el que auguren els que en saben, que alerten que després de la crisi sanitària i econòmica en tindrem una de mediambiental i qui sap si cap més, haurien de meditar els seus compromisos futurs.