Patriotisme corrupte

Tothom té dret a triar els seus amics, però quan es defensa el que és indefensable es perd tota la raó. I això és el que li passa a Rafa Nadal quan justifica l’enriquiment il·legal i il·lícit del rei Joan Carles i la seva família: “Puede que se haya equivocado en alguna de sus acciones, pero hay que recordar siempre lo que ha hecho por España.” Poden existir diferents percepcions del que ha fet el rei Borbó per Espanya; la història jutjarà amb la perspectiva necessària la seva contribució a la convivència, la seva complicitat amb Franco, i amb el seu llegat, el seu paper en la transició cap a una democràcia coixa, manca i bòrnia, etc. En el que no hi ha gaire discussió és en el fenomenal enriquiment del monarca a còpia de comissions, de regals, d’influències, de maletins opacs, de societats instrumentals, testaferros, paradisos fiscals i targetes black per a tota la família. Del que no hi ha dubte és que no ha estat “alguna acció”, sinó moltes, contínues i sistemàtiques, perquè segons sembla en va fer l’empresa familiar. On hauríem de coincidir tots és que mentre deia allò de “me llena de orgullo y satisfacción...”, mentia pels descosits a tots els seus “españoles”, que el veien com un tipus campechano, que els parlava de democràcia, de solidaritat i de patriotisme. En una democràcia homologable, la institució del cap de l’Estat no pot ser un cortijo que passa de pares a fills, ni tampoc una catifa inviolable sota la qual amagar tot allò que a qualsevol altre el portaria a la presó. El patriotisme ni tapa, ni compensa ni disculpa. I només ho arriba a fer si és patriotisme corrupte.