Els qui paguen la festa

La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha plantejat com si fos una disjuntiva la fórmula que han d'aplicar els governs per afrontar la situació econòmica actual: retallar la despesa o apujar els impostos. En realitat, la majoria de governs, entre ells l'espanyol, no s'ho prenen com una disjuntiva sinó com una suma: retallen la despesa i apugen els impostos. Demà passat augmentarà dos punts la càrrega impositiva de l'IVA en territori espanyol i es reduirà el sou dels funcionaris. O sigui que no hi ha bifurcació sinó un sol camí i de no gaire bon transitar. És clar que tot és una qüestió de graus i d'opcions. Quines despeses es retallen? Quins impostos s'apugen? El sentit polític de la qüestió rau en aquests matisos i en la intensitat que tinguin. S'ha parlat, per exemple, de la possibilitat que desaparegui aquell ajut de poc més de quatre-cents euros que cobren alguns aturats als quals s'ha acabat tot altre ingrés. S'ha parlat de diverses mesures per retallar la despesa sanitària. Algunes semblen, en el context actual, raonablement acceptables; d'altres són tan severes com la referida al subsidi que esmentàvem. D'altra banda, s'apuja el més indirecte i universal dels impostos. Aleshores sorgeix la pregunta: s'han calculat prou els efectes i les conseqüències d'aquestes mesures? Hem de pensar que sí, fins i tot exhaustivament. El ministeri de Salgado i les assessories que contracta deuen haver elaborat barems, projeccions i informes que se suposa que es compliran fatalment. No és gens estrany, però, que l'error s'enquisti en aquestes previsions i que la realitat posterior desbarati tots els càlculs. Els efectes que poden tenir aquestes mesures en el consum potser són incalculables i caldrà que passin mesos per constatar-les de debò. Fa l'efecte que ni es retalla d'on caldria retallar ni s'apugen els impostos que convindria apujar. S'aplica un sentit pragmàtic i una lògica maquiavèl·lica. Es carrega la factura a la majoria que treballa, consumeix i vota, quan, en realitat, la festa que ens ha buidat la caixa la van celebrar els que especulen, dilapiden i, en comptes de votar, subornen.