Escoltin Argimon

Un dels grans mèrits, no pas l’ únic, de Josep Maria Argi­mon, ha estat haver sos­tret la gestió de la pandèmia del debat ideològic i cir­cums­criure’l a l’àmbit sani­tari. La seva, per tant, és una veu auto­rit­zada. I, davant d’això, s’han de res­se­nyar unes parau­les seves recents en què indi­cava que no podia argu­men­tar per què Madrid té uns indi­ca­dors, en apa­rença, més com­pla­ents. Obli­din que par­lava de la capi­tal o Díaz Ayuso. L’aspecte subs­tan­cial no era això. L’aspecte real­ment des­ta­ca­ble era la humi­li­tat i sin­ce­ri­tat de l’expert reco­nei­xent que ens enfron­tem amb un gran des­co­ne­gut, acti­tud que con­trasta amb la d’aquells que ja van néixer ense­nyats i pre­di­quen cada dia sobre PCR o índexs de con­tagi. Tots ple­gats escol­tin Argi­mon i després, per Déu, callin una estona.