Guerra no, referèndum sí

El 21 d’octubre centenars d’activistes sahrauís es van manifestar pacíficament al sud dels territoris alliberats del Sàhara Occidental i van tallar la porta –il·legal– que uneix Guerguerat amb Mauritània per reclamar la fi de l’ocupació marroquina, la fi de l’espoli dels recursos naturals i la celebració del referèndum d’autodeterminació pactat el 1991. Divendres passat, Mohamed VI va enviar efectius a la zona, violant l’alto el foc, i va provocar la resposta armada de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Mentre els governs amics –de qui?– difonen els habituals comunicats de no bel·ligerància i la Unió Europea acorda el ple suport a l’ONU en la seva fracassada tasca negociadora, els combats continuen: l’Exèrcit Popular Sahrauí està bombardejant les bases militars desplegades al llarg del mur de la vergonya i escamots marroquins detenen, maltracten i torturen la població civil sahrauí. Fins aquí els darrers episodis d’un llarg conflicte del qual no ens n’hauríem de rentar les mans per la responsabilitat històrica que hi tenim i que amb tota claredat exposen un centenar d’entitats catalanes en el manifest No a la guerra, sí al referèndum, que recomanem llegir i difondre ( https://cutt.ly/Ag398Ap ). Preguntem-nos –per treure’n l’entrellat– quants diners rep el Marroc de la UE per “frenar la immigració” a la vegada que actua impunement contra el poble sahrauí. I qui es beneficia dels fosfats, de la pesca, del gas, del ferro, del coure, de l’urani, del petroli de la colònia. Qui fa la guerra? (Concentració solidària dijous 19 a les 7 del vespre a la plaça 1 d’octubre de Girona).