Empitjorament dels polítics

En època de pandèmia la imatge de la classe política ha empitjorat. Així coincideixen la majoria de les enquestes. No és estrany, aquest empitjorament, després de tants mesos en què els polítics que han donat la cara s’han vist obligats a oferir notícies negatives i pessimistes de l’evolució de la pandèmia. Tant al govern català com a l’espanyol els ha caigut a sobre un veritable tsunami. El doctor Simón, que depèn del Ministeri de Sanitat, n’ha sortit socarrimat i diversos consellers que donen la cara diàriament van pel mateix camí. El més previsible seria que quedessin arrasats davant de l’actual situació de més de quaranta mil morts, un milió i mig de contagis, vuit-cents mil aturats més dels que hi havia abans de la pandèmia i cent mil empreses que han hagut de tancar la persiana amb la perspectiva de no poder-la tornar a obrir.

Un panorama dantesc amb una petita escletxa davant la possibilitat d’aixecar algunes restriccions de cara a dilluns vinent. És de preveure que seran amb comptagotes.

Políticament a Catalunya es fan cada cop més urgents les eleccions, malgrat que es veuen llunyanes, amb dubtes generalitzats que es puguin celebrar el 14-F amb plena normalitat. A Espanya, el govern de coalició PSOE-Podem resisteix gràcies a la possible aprovació dels pressupostos per a l’any vinent; en cas d’aconseguir-ho, això permetrà a Pedro Sánchez acabar la legislatura i rebre els esperats i promesos ajuts europeus. Donarà confiança als inversors, que volen tenir un marc de pau social i d’estabilitat política. Sánchez haurà aconseguit la proesa d’aprovar el pressupost. En aquest moment de penúria caldrà més estabilitat, que també s’aconseguiria en cas que el Consell de Ministres facilités l’indult que han demanat, entre d’altres, la UGT i els expresidents del Parlament.