Poc soroll per molt més

Ahir ens vam assabentar de les mesures que el govern té previst aplicar a partir del 23 de novembre, sempre que la situació del sistema sanitari ho permeti i les xifres de contagis ho validin. La restauració podrà obrir al 30%, tant a les terrasses com a l’interior, les instal·lacions esportives a l’aire lliure, un 50%, el mateix percentatge que s’aplicarà per obrir cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts, amb una capacitat màxima de 600 persones. La resta de restriccions, però, continuen vigents en aquesta primera fase. En una segona etapa, el confinament de cap de setmana passaria a ser comarcal i els gimnasos podrien reobrir al 50%. La restauració passa al 50% i la cultura, al 70%. Molt bé, tots els sectors econòmics més afectats podrien començar a veure la llum a final de mes. És una satisfacció poder retrobar-nos amb amics i familiars en una terrassa i realment es troba a faltar. Però el que més em sobta d’aquest pla de desescalada, filtrat, és una certa despreocupació per l’àmbit universitari. El pla només apunta que les classes continuaran sent virtuals, no hi ha canvis a la vista. I preocupa. No hi ha ningú que defensi la universitat presencial o és que és un niu de contagis? Com a societat, ens resignem a continuar debilitant-la com vam fer amb les humanitats?