Franco també cremava llibres

A la plaça Catalunya de Barcelona, a la Universitat Central de Madrid i a totes les ciutats i pobles del país dotats de biblioteques i ateneus populars, el ritual era molt semblant: una fervorosa multitud braç alçat cara al sol i fent rotllana al voltant d’una pira on es consumien muntanyes de llibres, revistes i diaris declarats enemics d’Espanya. Entre el 36 i el 39 –depenent de les zones conquerides pels facciosos– les flames purificadores s’aixecaven cap al cel amb el mateix entusiasme amb què els cossos s’enclotaven a les cunetes enmig d’una guerra contra l’educació i la cultura i contra tothom qui defensés la modernitat i l’avenç social. Recurrent inquisició, escarni i escarment públic, depuració i assassinats, actes de fe a jueus, maçons, comunistes i separatistes. Propòsit dels vencedors?: canviar coneixement per doctrina, llibertat per submissió, coratge per por, destruir persones i destruir el pensament format “d’idees dissolvents, conceptes immorals, falta de respecte al gloriós Exèrcit, atemptats a la unitat de la Pàtria, menyspreu a la religió catòlica i oposició a la Croada Nacional” (llei de premsa de 1938; quina troballa, això de les “idees dissolvents”!). A la foguera Rousseau, Marx, Voltaire, Freud, Valle-Inclán, Machado, Víctor Hugo, Dostoievski, Pardo Bazán, Pérez Galdós... (A Catalunya, 72 tones de volums cremats i, entre d’altres, la biblioteca de Pompeu Fabra a Badalona, tot un símbol de la repressió a la llengua.) Avui, aniversari de la mort del dictador: necessari exercici de memòria democràtica i d’homenatge als llibres que ens obren la ment.