L’aprovació del pla director urbanístic de la Costa Brava s’ha de considerar una bona notícia. Tot allò que sigui posar fre a la construcció desaforada en espais naturals únics no pot més que positiu. El problema és el temps que s’ha tardat a aplicar aquesta mesura i les males decisions que no s’han arribat a aturar. Costa i urbanisme no haurien de ser conceptes oposats. Amb criteri i dosificació podrien conviure, però durant dècades no hi ha hagut ni una cosa ni l’altre. L’especulació i els interessos econòmics han guanyat la partida al medi ambient. I el premi és la fesomia de costa que ens ha quedat. Ara tenim una eina que intenta invertir les tornes. No pot fer marxa enrere i podria ser més ambiciosa, però rectifica i marca pautes de futur.