Efectes col·laterals de la Covid-19

Sabem perfectament els desastrosos efectes de la Covid-19, amb milions de morts i afectats, amb incidència negativa en l’economia i amb molta gent que ho passa malament. Sabem també les dificultats que els governs i tots els estaments tenen per fer-hi front i sabem tot el que s’està fent des de la investigació per trobar-hi solucions terapèutiques per afrontar la malaltia i per aconseguir una vacuna que l’aturi i l’erradiqui. Tot és qüestió de temps, però hem de procurar que, en el decurs d’aquest temps, siguem capaços de gestionar-ne els efectes negatius amb eficàcia i, així, evitar mals majors.

Paral·lelament als efectes sanitaris, econòmics i socials, n’hi ha d’altres que solen passar desapercebuts, però que tenen conseqüències, especialment a l’entorn de la comunicació, de l’efectivitat de les relacions socials i també de l’estat d’ànim de les persones. Tot i saber que la interacció telemàtica ens facilita la comunicació i el teletreball i que és una bona eina que ens ajuda a estar en contacte i permet el funcionament de moltes empreses, la veritat és que hi ha situacions que no es poden solucionar només amb la via telemàtica. Ens cal, a més, el contacte personal, sentir-nos a prop, tenir moments de proximitat, per aconseguir més profunditat entre persones i més acords entre les empreses i institucions. En posaré dos exemples, que han succeït aquests dies, per fer-ho evident. D’una banda, la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, via telemàtica, que havia d’impulsar l’aplicació dels fons Next Generation EU, i que han vetat Hongria i Polònia, que no accepten que l’incompliment del respecte a l’estat de dret sigui una causa per limitar els fons als estats, fet que ha aparcat l’acord fins a la nova cimera, que tindrà lloc el 10 de desembre. Ben segur que s’arribarà a un consens, perquè els dos estats díscols necessiten més que ningú els fons, però la fredor de la via telemàtica i, per tant, la falta de proximitat física, de “passadissos”, com en diuen alguns, ha frustrat l’acord. Esperem que l’aptitud d’Alemanya, que exerceix la presidència semestral de la UE, aconsegueixi trencar el gel i el 10 de desembre tinguem l’acord, que és molt necessari per a tots els europeus.

D’altra banda, aquests dies hi ha hagut l’assemblea anual del Moviment Europeu Internacional, que agrupa consells d’una quarantena de països, també el català, i associacions. Estava previst que tingués lloc a Berlín, però la Covid-19 ha obligat a fer-la telemàticament. Naturalment, ha servit per veure’ns via telemàtica i per aprovar la gestió del 2020 i les accions a fer el 2021, que aniran destinades a treballar per una Europa més democràtica, solidària, justa, respectuosa amb la diversitat i els drets humans, propera a la ciutadania..., però hi ha faltat el contacte, la proximitat, el caliu amb els companys i companyes d’altres indrets d’Europa. Esperem que, entre tots, aconseguim erradicar la pandèmia i tornem a la vida que tots desitgem, la vida que ens permeti socialitzar-nos com fèiem abans, estar junts, amb la família, les amistats, i també recuperar un bon estat d’ànim. En definitiva, tornar a veure i sentir la vida en positiu.