Vulnerables

Un home de 43 anys, sense llar, va resultar ferit dissabte passat en un carrer de Barcelona per un tret a l’estómac que va ser disparat per un membre de la Guàrdia Urbana. Les primeres informacions, les institucionals, al capdavant de les quals hi ha l’Ajuntament de Barcelona, indiquen que la víctima podria haver amenaçat l’agent amb una arma blanca. Acabi sent cert o no, el poder d’un –qui té l’arma de foc– sobre l’altre és, en qualsevol cas, abismal. Però encara és més increïble que el cos policial i el seu regidor, com a membres d’una institució pública i política de l’aclamat estat del benestar, denunciïn la presumpta amenaça que suposava la víctima. La filòsofa Judit Butler, en una de les moltes reflexions a l’entorn de la societat del segle XXI, apunta a la vulnerabilitat de tota persona en tant que les nostres vides, per ser dignes i possibles, depenen d’altres persones, ja sigui per menjar, estimar, comunicar-se o sanar-se. Admet que hi ha persones més vulnerables que d’altres, però això ja no forma part de la condició de vida, sinó d’una causa política que crea i permet vides precàries. La precarietat de Marian era el resultat d’una decisió política que exclou certs col·lectius de les xarxes que crea aquest estat del benestar i que haurien de fer que la vida sigui possible, segura i digna per a tothom.