Pistola elèctrica

Estava dubtant sobre si escriure a propòsit de la mort de Maradona amb un sentiment de perplexitat davant de tanta idolatria desfermada. En dubtava perquè se n’ha parlat a bastament, sigui per exercir el culte al futbolista o per posar-lo en qüestió, com ara pel que fa a la seva violència masclista o a les seves addiccions, sobretot a la cocaïna, cosa que s’hauria de vincular a la seva relació amb la Camorra napolitana. També en dubtava per la recança de no haver escrit sobre Montserrat Carulla (no vaig tenir temps de fer-ho el dia de la seva mort) tenint present, a més, que en els telenotícies (i els mitjans en general) de Catalunya no va tenir ni de lluny el lloc preferent concedit a Maradona. La Carulla, una actriu amb una veu molt ben posada que, com diu una meva amiga, va divorciar-se en contra del franquisme (a més de treballar amb cineastes, com ara el Josep Lluís Font de Vida de família, desafectes al “regiment”) i, en democràcia, va opinar i actuar amb tanta convicció com respecte pels qui no pensen el mateix.

Explicant els meus dubtes no he deixat de comentar alguna cosa sobre Maradona i Carulla, però el que volia dir és que m’havia decidit a escriure sobre l’actuació dels mossos d’esquadra que van reduir una jove a Sabadell amb una pistola elèctrica rebatejada amb aquesta definició tan neutra: dispositius conductors d’energia. Argumenta la direcció del cos policial (i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper) que es va actuar així perquè, en no poder entrar amb la seva mare a un centre mèdic a causa de la normativa per la Covid-19, la jove estava molt alterada i havia agredit el personal sanitari. Ho ignoro tot sobre la psicologia de la noia. Tanmateix, donada la situació, tots estem una mica alterats i hi podem estar encara més. Fa por que la pistola elèctrica sigui el recurs dels mossos per afrontar-ho.