Opinió

plaça major

Ara, unitat? Ara, independència!

Igual que la sentència ha liquidat l'Estatut, també hauria d'haver liquidat una classe política que ha fet del fracàs, la mentida i la corrupció la seva divisa

La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut cer­ti­fica el final d'etapa de l'auto­no­misme a Cata­lu­nya. L'Esta­tut ja va néixer mort i el TC l'ha rema­tat. De fet, cap nove­tat; tot el que ha pas­sat era pre­vi­si­ble; la via de la reforma de l'Esta­tut, com els inde­pen­den­tis­tes ja havíem vati­ci­nat, era una via morta, una via que no por­tava enlloc, tan sols a esta­ve­llar-se con­tra el mur de l'espa­nyo­lisme, con­tra el mur d'un marc juri­di­co­polític heu­reu del fran­quisme que tan sols ofe­reix a Cata­lu­nya la pos­si­bi­li­tat de ser una auto­no­mia entre dis­set més, una comu­ni­tat autònoma de règim comú. Els espa­nyols no volen ves­tits a mida per a Cata­lu­nya. En aquest sen­tit, la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal és la màxima expressió del cafè per a tot­hom i desau­to­ritza tots aquells que defen­sa­ven que dins l'Estat espa­nyol Cata­lu­nya podria tro­bar el reco­nei­xe­ment a la seva rea­li­tat naci­o­nal dife­ren­ci­ada. El TC ens ha demos­trat que l'encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya tan sols es pot fer a cops de mar­tell i a cop de ribot.

Ara bé, si la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol era del tot pre­vi­si­ble, el que em sem­bla increïble és que tots aquells par­tits que havien defen­sat que la via de la reforma esta­tutària era l'única pos­si­ble i que havien apro­fi­tat per menys­prear aquells que apostàvem per la inde­pendència, ara no expres­sin cap mena d'autocrítica i que a sobre tin­guin la barra de fer cri­des a la uni­tat i a sor­tir al car­rer a mani­fes­tar-nos con­tra la sentència. Ara es recor­den del poble al qual han enta­ba­nat tots aquests anys? Ara volen que la gent els faci la feina en què ells han fra­cas­sat? No era el senyor Mon­ti­lla qui afir­mava que el PSOE era l'aliat de Cata­lu­nya i que defen­sa­ria els interes­sos dels cata­lans? No era el senyor Mas el que encai­xant la mà de Zapa­tero pro­me­tia que el nou Esta­tut tira­ria enda­vant i solu­ci­o­na­ria els nos­tres pro­ble­mes? No era el senyor Ridao el que deia que el que ara tocava era desen­vo­lu­par l'Esta­tut? No era el senyor Saura el que sos­te­nia que l'Esta­tut era la base d'una Espa­nya fede­ral? Ara ens exi­gei­xen uni­tat? Uni­tat per fer què? Per mobi­lit­zar-nos con­tra la sentència?, con­tra el TC?, a favor de l'Esta­tut? Una cosa hau­ria de que­dar clara després de la decisió del Cons­ti­tu­ci­o­nal: igual que la sentència ha liqui­dat l'Esta­tut, també hau­ria d'haver liqui­dat una classe política que ha fet del fracàs, la men­tida i la cor­rupció la seva divisa. No ens dema­nin res, tan sols facin el favor d'anar-se'n a casa. Ja no és l'hora de fal­ses uni­tats auto­no­mis­tes, és l'hora de la inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.