Àngels de la guarda

Si avui no fos diumenge seria festa, perquè l’aprovació de la Constitució de l’any 78 així ho va determinar. Dimarts celebrarem la Puríssima, que és com hem acabat de batejar aquests dies de pont per als que tenen la sort de tenir feina i poder-lo fer. Força gent va aprofitar l’avinentesa del confinament municipal per sortir dijous passat a la segona residència. Em sembla que no és cap problema anar-hi i estar-se a la segona residència, el problema cal buscar-lo en el comportament que es tingui, tant si et quedes al lloc de residència com si has aprofitat per anar a la costa o a la muntanya. Si mantenim les bombolles familiars, si complim els requisits bàsics de distanciament social i neteja de mans, no hauria d’afectar excessivament aquesta mobilitat. De fet, vaig sentir una autoritat sanitària que deia que no el feia patir la gent que anava a esquiar pel fet d’esquiar, sinó per les reunions socials que es poden produir després. Si abaixem la guàrdia estem llestos, per Nadal o per la pujada de gener, que aquest any serà especialment dura. No es tracta de pensar que pot arribar una tercera onada, ja sabem que hi serà, així com una quarta. Es tracta de saber, quan arribin, les condicions en què estaran els hospitals i els centres d’assistència primària per afrontar-la. El 2021 serà un any en què haurem de conviure amb el virus i del que es tracta és de saber en quines condicions estarem per fer-ho. No tenir seny ara és sinònim de rebrotades que ens afectaran a tots més aviat que tard.

Durant el confinament es va aplaudir molt els sanitaris. Està bé. Ara no es fa, però la gratitud hauria de ser la mateixa. Per això m’ha agradat, com de fet cada any, el cartell que Àngel del Pozo ha fet per als Pastorets de Girona, els Pastorets d’en Joan Ribas, si m’ho permeten. Cada any el cartell és un crit a la intel·ligència i s’aprofita per reconèixer, criticar o posar en solfa temes importants de la ciutat. Aquest any el tema és tan global que val per a tothom, però tan local que assenyala directament els treballadors de l’hospital de Girona. La mascareta ben present, com a morrió del bou, de la carpa, dels pastors, les ovelles i el gos que les vigila. I el personal del Trueta d’àngels de la guarda. Gràcies, sanitaris. Gràcies, Pastorets! Gràcies Grup Proscènium per aquests quaranta anys i pels que segur que vindran.