La Commonwealth catalanovalenciana

El geògraf Josep Vicent Boira va publicar l’any 2010 un celebrat assaig que duia per títol el que he posat a aquesta columna, en el qual defensava la necessitat de reforçar la col·laboració econòmica i social entre aquests dos països que comparteixen història, llengua i tantes coses més. Encara que digui la dita que “valencians i catalans, cosins germans”, amb un bàsic coneixement de la matèria de seguida la paraula “cosins” ens resulta sobrera per massa distant. El mateix Boira explica en el seu llibre que els diversos territoris de l’antiga Corona d’Aragó continuen essent avui en dia, en l’aspecte comercial, els principals clients els uns dels altres. El pes de la geografia i la història –sembla que parlem del nom d’una antiga llicenciatura, però no– no és tan fàcil d’esborrar a cop de decret, per més que pretensiosament els anomenessin “de Nova Planta” com si se’n pogués fer creu i ratlla. Aquesta setmana el concepte “Commonwealth” va ser pronunciat literalment per Ximo Puig durant la seva trobada a Barcelona amb Pere Aragonès. Que els màxims dirigents dels dos territoris es trobin per enraonar, encara que sigui des de la discrepància, sempre és una bona notícia, massa acostumats com hem estat a l’antipatia atiada per interessos aliens: “Divide et impera”, que deien els romans. La col·laboració entre el País Valencià i Catalunya –també amb les Illes Balears– no és pas una antigalla plena de pols rescatada de les golfes, sinó una aposta de futur si el que volem és ser alguna cosa més que un “levante español” provincià, accessori i subordinat.