Ai, Farners, que s’acosta!

Dinou segons, lector, dinou refotuts segons. És el temps que trigaràs a arribar a la vuitena ratlla d’aquesta columna, just per sota del destacat, si la llegeixes en versió digital. Dinou segons. I si la llegeixes en paper, tanca el diari, coi, que no veus que estàs conduint? Què, ja has arribat a Sils? Doncs dinou segons són els que t’estalviaràs per travessar aquest poble i el de Riudarenes si acaba imposant-se la barrabassada de la variant C-63. Dinou segons menys. Set quilòmetres alternatius per contemplar la destrucció dels paratges de la serra Magra, Vallcanera i altres espais de molt valor per a la biodiversitat, però també per a la producció agrícola i el comerç de proximitat. Diuen que el temps és or. I tant que sí! Cal anar per feina quan es treballa, no ser curt de jornal, posar-hi els cinc sentits i no fer tantes pauses per a la cigarreta i el cafetó. Tanmateix, fa més d’un segle que els governs de la societat del benestar van acceptar limitar les jornades de treball a vuit hores i blindar els caps de setmana. Més tard van accedir a fer parcs naturals, i zones recreatives, i vies verdes per a caminants i ciclistes. Espais de silenci, camins de lleure reparador. També van assumir una normativa per a la preservació d’espècies de flora i fauna i van legislar contra la contaminació acústica i la de l’aire. Fins i tot ara es parla de declarar bé patrimonial algunes olors i sons de la tradició rural. Ah, però... Mentre per una banda s’amoïnen tant per la nostra salut física i mental, per l’altra ens duen a un carreró, no pas sense sortida, sinó amb sortida propulsada. Pararem bojos. És el que volen? L’última a la comarca és aquesta: per estalviar-nos dinou segons, l’administració desviarà el trànsit per allà on el ciutadà es procurava el repòs. I quan hagi maltractat innecessàriament els ciutadans de Sils i Riudarenes, quan hagi arruïnat els pagesos i comerciants de la zona, tindrà l’excusa per estalviar dinou segons més i continuar la variant per Santa Coloma. Va, que siguin 50 milions més, que paguen els de sempre! Veniu, topògrafs, a Sant Marçal! Veniu a la vall del rierol Esplet i al darrere del Massserra! Porteu les excavadores! Què hi fa, aquí, aquest badoc, amb la màquina de retratar, au, feu-lo fora... I si capgiréssim el sintagma? No és que el temps sigui or, sinó que l’or és el temps. Perd, farnesenc, dinou segons a pensar-hi...