El paper dels pares durant la pandèmia

Pares i fills aprenem a assumir el càrrec a mesura que ens fem grans. És com anar-nos preparant per a la gran batalla. Finalment aquesta arriba i es diu adolescència, aquell període que tens clar quan comença, però no quan acaba. Ells poden argumentar a la contra, nosaltres hem d’anar de cara, i de responsable és assumir el paper de dolent de la pel·lícula. Durant la pandèmia els pares i les mares ens hem convertit en policies d’hora de dinar. “No hauries de fer això”, “No hauries de fer allò”. Coneixen la teoria, una altra cosa és la pressió de grup. L’exemple sembla el millor conseller: no fem el gamarús ni per Nadal i ni per Cap d’Any i no convertim en imprescindible el que no ho és. Enfortirem els nostres arguments.