Vostè i jo som la fase 4

No sé qui la va dir, perquè estava conduint i no vaig parar atenció al nom de l’especialista que entrevistaven a la ràdio, però em va semblar que era el millor consell que ens poden donar aquests dies: hauríem de continuar actuant com si la vacuna no existís. I mira que és simple, la recomanació; però ens costarà. Ens costarà perquè ara rebem un bombardeig diari d’informacions sobre la vacuna d’aquest coi de virus. Que si a aquest país ja han començat a vacunar, que si a aquest altre ja fa dies; que si serà a principi d’any, que si no; que ara resulta que serà a finals de la setmana vinent, que ara sembla que podria ser fins i tot dilluns vinent... I tots tan contents i parlant del final del túnel. De tantes ganes que en tenim, d’arribar a aquest final del túnel, em sembla que a vegades tendim a oblidar que del túnel no en sortirem, si tot va bé, com a mínim fins a mitjans de l’any vinent. Jo encara no el veig, el final del túnel. De moment, els tres semàfors que ens serveixen per saber on som (la transmissió, els nous contagis i els llits d’UCI) tornen a ser tots tres vermells, però fins i tot el mateix govern està a punt de saltar-se’ls de tantes ganes que té que celebrem el Nadal i obrim els comerços, no fos cas que ens enfadéssim i els ho féssim pagar el 14-F. Es veu que nosaltres –vostè i jo– som la fase 4, de la vacuna. “En la fase 4 les vacunes es continuen avaluant després d’haver estat aprovades i comercialitzades. L’objectiu és continuar obtenint informació que pugui reforçar-ne la seguretat i l’eficàcia amb una mostra molt més gran de persones que en les fases anteriors”, diuen els manuals. Em fa l’efecte que ens caldrà molta paciència. Ni que tot vagi bé –i jo no soc pas dels antivacunes, perquè probablement me la posaré pacientment quan em toqui–, ens queda més de mig any llarg. Per més pressa que tinguem i per més que les informacions diàries ens facin pensar que demà passat això ja estarà. Per això em va agradar el consell, perquè és simple i entenedor: facin com si no hi hagués vacuna. Una altra cosa, deia, és que ens costi seguir-lo.