Benvingut, president!

Aquest set­mana se cele­bra el dar­rer ple del Par­la­ment, i es tanca una legis­la­tura poti­ne­jada ver­go­nyo­sa­ment per tots els poders de l’Estat, que des del minut zero van inten­tar ter­gi­ver­sar i can­viar la volun­tat democràtica expres­sada pels cata­lans a les urnes. El més escan­dalós ha estat la inha­bi­li­tació per deso­bediència del MHP Quim Torra, per una decisió del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol, un òrgan que ha per­dut cre­di­bi­li­tat i pres­tigi arran de les seves dar­re­res deci­si­ons i pre­ses de posició clara­ment polítiques, camu­fla­des amb una apli­cació bar­ro­era del dret i la justícia. Quim Torra és el pri­mer pre­si­dent inha­bi­li­tat en l’exer­cici del càrrec, i per una causa tan irrisòria com és haver man­tin­gut una pan­carta en defensa dels pre­sos polítics al Palau de la Gene­ra­li­tat en període elec­to­ral, con­tra­ve­nint una ordre de la Junta Elec­to­ral, un òrgan amb una auto­ri­tat més que dis­cu­ti­ble, que va actuar clara­ment de manera par­cial i par­ti­dista.

De tot ple­gat, el més deplo­ra­ble i llas­timós va ser la manca de capa­ci­tat de l’inde­pen­den­tisme per donar una res­posta molt més unitària i més con­tun­dent a la inha­bi­li­tació del pre­si­dent del país.

Quim Torra, en vir­tut de l’esta­tut dels expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat, tindrà la seva ofi­cina d’expre­si­dent, i ha deci­dit que la seu sigui al Barri Vell de Girona, con­cre­ta­ment a la Casa Sol­terra. Dilluns, el pre­si­dent Torra va visi­tar aquesta ofi­cina, que obrirà a pri­mers d’any, i va apro­fi­tar per par­ti­ci­par en la con­cen­tració, que fa 166 dilluns que se cele­bra a la plaça del Vi de Girona, per recla­mar la lli­ber­tat dels pre­sos i exi­li­ats polítics. Torra va ser acla­mat pels assis­tents a l’acte amb el crit de “pre­si­dent!, pre­si­dent!” Que Quim Torra hagi triat Girona no és cap casu­a­li­tat, perquè la ciu­tat té una relació espe­cial amb els pre­si­dents cata­lans i la repressió espa­nyola. Car­les Puig­de­mont, que va ser alcalde de la ciu­tat, avui és a l’exili, per­se­guit per haver orga­nit­zat el referèndum de l’1 d’Octu­bre. Jordi Pujol va ser con­dem­nat per rebel·lió mili­tar, pels tri­bu­nals fran­quis­tes, a set anys de presó i dos anys i mig de con­fi­na­ment a la ciu­tat de Girona, pels fets del Palau de la Música del maig del 1960.

Avui és un honor per a molts giro­nins que el pre­si­dent Torra hagi triat Girona per ins­tal·lar-hi l’ofi­cina d’expre­si­dent. Ben­vin­gut sigui, a la capi­tal dels pre­si­dents exi­li­ats i des­ter­rats!