‘UExit’

No dec ser l’únic dels 1,3 milions de ciutadans britànics que viuen a la UE (20.413 a Catalunya) que, en veure la notícia de l’acord del Brexit, hagi sentit una mena de tristesa postcoital sense que hi hagi hagut cap coit i sí quatre anys de jocs preliminars més aviat poc excitants. Per començar, encara no queda gens clara quina és la nostra situació ni la dels europeus instal·lats al RU. Qualsevol qualificació professional europea –siguis arquitecte, periodista o guia turístic– ja no serà vàlida al RU (i a l’inrevés). Si ets britànic i gastes més de 430 euros en línia (o durant les vacances) en un país de la UE, hauràs de pagar aranzels, i en alguns casos, més IVA (el mateix va per a un europeu que compra al RU). Si un britànic envia un paquet a la UE, haurà d’emplenar una declaració duanera (tal com ho haurà de fer un europeu si n’envia un al RU). Els estudiants britànics seran exclosos de l’Erasmus i els estudiants europeus no tindran accés planer a les universitats del RU. La policia britànica està acostumada a accedir desenes de milers de cops cada dia a la base de dades de Schengen, que proporciona informació en temps real sobre criminals perillosos, però ja no podrà fer-ho i, a més, quedarà exclòs de l’Europol. I, tot i que al llarg dels últims 45 anys, 54 persones han estat condemnades injustament pels tribunals britànics –sovint a dècades de presó–, d’ara endavant ningú no podrà presentar un recurs als tribunals de justícia de la UE. Etcètera. La raó de fons per a tot plegat? Evitar una escissió del Partit Conservador. Enhorabona, doncs, Johnson i companyia. I bon any.