La tempesta perfecta

La darrera setmana ha estat gèlida i diuen que encara vindran dies més freds. I no em refereixo pas al temps, al temps meteorològic, vull dir, sinó als temps que ens ha tocat viure: la pandèmia de Covid-19 que està comportant una de les pitjors crisis econòmica i social al bell mig d’una crisi institucional i política instal·lada prèviament, i tot això adobat pel clima electoral que es viu a Catalunya, és la tempesta perfecta. Les dades epidemiològiques no paren de pujar, res estrany tenint en compte que els nostres gestors ja sabien que passaria això quan van optar per no confinar la població perquè no hi ha prou recursos per sufragar el cost que suposa el tancament de persianes. De moviments econòmics alternatius o explicacions a la ciutadania dels responsables polítics, també amb el suport de l’oposició tenint en compte l’envergadura del problema, no se n’ha sentit a dir res. Després de mesos de parlar de la vacunació, la posada en marxa de la campanya també ha fallat i ara tot són presses per intentar minorar el retard. I hem d’afegir-hi la poca experiència de Catalunya en governs de coalició, l’actual format, a més a més, per adversaris eterns que s’han d’enfrontar en el termini d’un mes i mig a unes eleccions. Ja cal que ens abriguem!